J anez Orefoik Universitat de Ljubljana In memoriam Willi Mayerthaler NATURALITAT LINGÜÍSTICA EN CATALÁ.: CONCORDAN~A AMB L'OBJECTE A Eslovenia hem ampliat la sintaxi natural de Klagenfurt a la recerca del comporta- ment de les expressions sintactiques sinonímiques o quasi sinonímiques, aquí anomenades variants sintactiques. El nostre treball que segueix ve iHustrat amb exemples (mor- fo )sintactics del catala. (La teoria de la naturalitat lingüística encara no havia estat tracta- da en catala). Els exemples van referits a la concordan9a amb l'objecte directe. El material lingüístic esta dividit en deduccions enumerades, en cada una de les quals es prediu l' exis- tencia d'unes condicions (morfo)sintactiques basant-se en els pressupostos adients i les normes d' Andersen sobre la concordan9a d'un valor de marcació amb un altre valor de marcació. Introducció L'objecte d'aquesta aportació és la teoria (lingüística universal), que ha estat desen- volupada a Eslovenia per uns quants joves lingüistes (sota la meva direcció). El seu abast el comprovem majoritariament amb material de l' angles, l' alemany i l' eslove. La base del nostre treball és la teoria (lingüística) de la naturalitat, tal i com ha estat desenvolu- pada per algunes universitats austríaques i alemanyes; per exemple: Mayerthaler (1981), Wurzel (1984), Dressler i altres (1987) i Dressler (2000). La teoria de la naturalitat tam- bé ha estat emprada en el camp de la sintaxi especialment a la Universitat de Klagenfurt; les publicacions basiques són: Dotter (1990), Mayerthaler & Fliedl (1993) i Mayerthaler i altres (1993, 1995, 1998). El grup de treball eslove ha fet un afegitó a la sintaxi natural de Klagenfurt, que estudia el comportament de les expressions (morfo)sintactiques sino- nímiques o quasi sinonímiques, aquí anomenades variants sintactiques. Sempre que és possible d'ubicar un parell de variants a una mateixa escala de naturalitat, i es pot, per tant, afirmar que una variant és més natural que l'altre, la nostra teoria és capa9 de deter- minar quines són les propietats gramaticals d'aquestes dues variants. Mayerthaler ( 1981: 1 O et passim) en la teoria de la naturalitat lingüística hi distingeix entre sem- i sym-naturalitat. Com que en aquest article empro només la sem-naturalitat no em cal debatre sobre la distinció de Mayerthaler. En aquest article la sem-naturalitat sera anomenada d'ara endavant simplement naturalitat. El predicat "natural" sera definit com a senzill (per al parlant) des del punt de vista cognitiu. Aques tipus de naturalitat és sem- blant a la marcació tradicional. Així dones, i coma primera orientació, podem establir-li al lector la següent equació aproximada: amarcació = - anaturalitat. Resulta gairebé im- possible de comparar la marcació i la naturalitat en l'ambit de la (morfo)sintaxi, tenint en compte que l'ús d'ambdues en aquest camp és objecte de canvis constants. 69 Els valors de la naturalitat seran citats en escales de naturalitat. El forrnat basic és >nat (A, B), ésa dir que tenint en compte la complexitat cognitiva A és més natural que B. A aquest esquema hi afegim els dos següents forrnats, derivats del basic, per tal de cobrir els possibles usos optatius d' A o de B: (i) >nat (A+ B, B), ésa dir que tenint en compte la complexitat cognitiva l'ús optatiu de B (respecte A) és més natural que l'ús obligatori de només B; (ii) >nat (A, A+ B) ésa dir que tenint en compte la complexitat cognitiva l'ús obligato- ri d' A és més natural que l'ús optatiu d' A (respecte B). Podem afirmar que qualsevol escala que dels forrnats derivats (i-ii) és correcta, sem- pre i quan sigui possible d'afirrnar que també és correcta dins el forrnat basic >nat (A, B). Quan emprem una escala dels forrnats derivats, n'hi haura prou de fonamentar !'esca- la corresponent en el forrnat basic. Tenint en compte que les llengües tenen molts usos optatius, l'aplicabilitat del meu esquema seria redu'ida en gran mesura, de no ser dels for- mats afegits. En aquest article els exemples lingüístics estan treballats en "deduccions". Cada de- ducció conté almenys dues escales de naturalitat. Els valors de naturalitat d'aquestes du- es escales són classificats segons el principi de concordan~a de marcació introdu'it per Andersen el 1968 (repetit el 2001). Aquest principi esta adaptat a la naturalitat de la se- güent manera: Allo que és més natural tendeix a vincular-se amb un exemplar d'allo que és més natural; allo que és menys natural tendeix a vincular-se amb un exemplar d'allo que és menys natural. Els metodes basics de deterrninació de la naturalitat són els següents: (a) Principi del mínim esfor~ (Havers 1931: 171). Allo que més s' adiu a aquest principi és més natural. Allo que és senzill des del punt de vista cognitiu, que és racil de produir peral parlant, fücil d'evocar de la memoria, etc. (b) Edat filogenetica. Allo que és filogeneticament més antic és més natural. La llengua fa seu allo que és cognitivament més senzill per al parlant. (c) Prototipicitat. Allo més proper al prototip és més natural. (d) Grau d'integració a la frase. AllO que esta més integrat a la frase és més natural. Aquest puntes basa parcialment en el punt (c): la posició sintactica prototípica requereix que l' element sintactic estigui ben integrat a la seva construcció sintactica. (e) Freqüencia (en l'anim de Fenk-Oczlon, 1991). AllO que amb més freqüencia és token- i/o typewise és més natural. Allo que per al parlant és cognitivament més senzill s' empra més. (t) Conjunt petit vs. conjunt gran. Un conjunt petit d'unitats és més natural que un con- junt gran. Durant el discurs al parlant li resulta més senzill d'escollir unitats d'un conjunt petit que d'un conjunt gran. (g) Ús especialitzat vs. ús no especialitzat. L'ús especialitzat d'una categoria és més na- tural que el seu ús no especialitzat. Aquesta generalitat es basa en la següent idea. Només en els lexemes, paradigmes i construccions més naturals hi apareixen tots els tipus de ca- tegories, i el seu ús disminueix si ens allunyem d'aquest nucli. Prenguem coma exemple una llengua els sintagmes nominals de la cual es distingeixen entre singular, dual i plu- 70 ral. Per bé que singular, dual i plural no són tots ells igual de naturals, cada un d'ells és altament natural en el seu ambit. Per exemple: el dual és altament natural (especialitzat) coma expressió de dualitat: >nat (dual, singular/plural)/ en expressions de dualitat. Aixo concorda amb la circumstancia que en els sintagmes nominals més naturals, els pronoms personals, tots ells hi tenen presenia, mentre que és possible que només siguin presents fins a un cert punten la resta de sintagmes nominals de !'idioma. (Cal recordar les nor- mes anteriorment anomenades sobre la classificació.) Les dades tipolügiques relevants sobre els nombres gramaticals són a Corbett (2000). (h) Ús vs. no ús. L'ús d'una categoria/procés és més natural que el seu no ús. Amb aquest principi es pot definir la frontera entre l'ús i el no ús d'una categoria/procés. Com que normalment una categoria/procés apareix (també) en les unitats més naturals del tipus na- tural, els principis de classificació obliguen a suposar que l'ús d'aquesta categoria o pro- cés és més natural que el seu no ús. Per exemple: >nat ( + dual, - dual) / en expressions de dualitat. Exemple d'un procés: raising. Mireu el punt anterior (g). (i) Assumible vs. inassumible. Una unitat (morfo)sintactica assumible és més natural que una d'inassumible. Aquesta afirmació ve ser !'axioma del meu esquema teoric. Dit pla- nerament, la raó per la qual una construcció no és assumible és perque la seva naturalitat és relativament baixa en comparació amb una construcció correlativa. L' aportació creadora del lingüista consisteix en veure quin dels punts esmentats cal aplicar a cada circumstancia. Per exemple, pel que fa al punt (e), referit a la freqüencia, cal tenir en compte que només algunes unitats/categories/processos naturals són més fre- qüents que les seves corresponents unitats/categories/processos menys naturals. lntrodu'irem gradualment l'exemplificació d'alguns dels punts (a-i) així com també altres metodes de determinació de la naturalitat. Emprarem !'esquema que acabem de presentar en algunes variants (morfo) sintacti- ques del catala. (Els exemples tracten la concordanc;a de l'objecte i volen ser senzills.) L'extensió maxima de cadascun d'ells és de dues oracions relatives. Tal i comja hem es- mentat cada exemple ve presentat en forma de deducció. L' ordre de les deduccions és basicament arbitrari. Pel que fa a les dades sobre el catala i en concret als exemples que seran tractats a continuació, em baso en el treball de John Charles Smith, vegeu Smith (2001) i les re- ferencies que ell mateix fa a publicacions propies anteriors. Com qualsevol altre idioma romanic el catala coneix la concordanc_;;a de l'objecte di- recte en els temps perfets, per exemple les he vistes. (La terminació subratllada del verb principal concorda en genere i nombre amb l'objecte del mateix verb les.) Dins del marc dels temps perfets, la concordanc_;;a pot ser completa o bé no haver-n'hi, depenent del par- lant. Hi ha cinc nivells intermedis en els quals la concordanc_;;a hi és cada cop més limita- da (de nou depenent del parlant), el que es pot explicar coma porcés devers la plena no concordanc;a. Precisament les deduccions següents es centren en aquests nivells intere- medis. Llistat d'exemples (degut a la concordanc_;;a de l'objecte les terminacions emprades estan entre parentesis): He vist( es) les pel·lícules. Quines pel·lícules he vist( es)? Les pel·lícules que he vist(es). Us he vist(es). Els he vist(s). Les he vist(es). 71 l. Catala (dialecte). Alguns parlants tenen concordan9a del participi arnb TOTS els objec- tes directes precedents, pero amb CAP de posterior. Paradigma: He vist les pel·lícules. Quines peHícules he vistes? Les peHícules que he vistes. Us he vistes. Els he vists. Les he vistes. Les dues variants sintactiques: concordan9a del participi arnb tots els objectes direc- tes precedents i concordan9a del participi amb tots els objectes directes posteriors. 1. Pressupostos de la teoria de la naturalitat: 1.1. >nat (+, -) I conncordan9a de l'objecte És a dir, la realització de la concordan9a és més natural que la seva irrealitza- ció. -Vegeu el punt (g) de la introducció. 1.2. >nat (precedent, posterior) I controlador de la concordan9a És a dir, el controlador de la concordan9a situat davant del receptor, és més natural que el controlador de la concordan9a situat després del receptor, ja que la primera alter- nativa facilita un tractarnent més local de 1' oració que no pas la segona. En aquest sentit !'escala manté el principi del mínim esfor9. -Vegeu el punt (a) de la introducció. ' 2. Concordan9a de la marcació (Andersen 2001) aplicada a la naturalitat: 2.1. >nat tendeix a vincular-se arnb un altre >nat 2.2. nat (= alt valor de naturalitat) de l'escala 1.1. és +concordan9a de l'objecte. Aquest esta vinculat amb el >nat de l'escala 1.2., que precedeix el controlador de la concordan9a. El nat (+, -) / conncordanc;a de l'objecte És a dir, la realització de la concordanc;a és més natural que la irrealització. -Vegeu el punt (g) de la introducció. 1.2. >nat (pronom clític i pronom de relatiu; un altre sintagma nominal) És a dir, els pronoms clítics i els pronoms de relatiu són més naturals que els altres sintagmes nominals. -Els pronoms clítics i els pronoms de relatiu conformen un conjunt petit; la resta de sintagmes nominals en conformen un de gran. -Vegeu el punt (f) de la introducció. 2. Concordanc;a de la marcació (Andersen 2001) aplicada a la naturalitat: 2.1. >nat tendeix a vincular-se amb un altre >nat 2.2. nat (+, -) / conncordanc;a de l'objecte És a dir, la realització de la concordanc;a és més natural que la irrealització. -Vegeu el punt (g) de la introducció. 1.2. >nat (pronom clític, un altre sintagma nominal) És a dir, el pronom clític és més natural que els altres sintagmes nominals. -Els proonoms clítics conformen un conjunt petit; la resta de sintagmes nominals en confor- men un de gran. -Vegeu el punt (f) de la introducció. 73 2. Concordan9a de la marcació (Andersen 2001) aplicada a la naturalitat: 2.1. >nat tendeix a vincular-se amb un altre >nat 2.2. nat (+, -) / conncordan9a de l'objecte És a dir, la realització de la concordan9a és més natural que la irrealització. -Vegeu el punt (g) de la introducció. 1.2. >nat (pronom clític en tercera persona, un altre sintagma nominal) És a dir, el pronom clític en tercera persona és més natural que els altres sintagmes nominals. -Els proonoms clítics en tercera persona conformen un conjunt petit; la resta de sintagmes nominals en conformen un de gran. -Vegeu el punt (f) de la introducció. 2. Concordan9a de la marcació (Andersen 2001) aplicada a la naturalitat: 2.1. >nat tendeix a vincular-se amb un altre >nat 2.2. nat (singular, plural) 74 Ésa dir, el singular és més natural que el plural. - (Mayerthaler 1981: 15). En ter- mes mitjans el singular esta codificat amb -0 més sovint que el plural. 1.2. >nat (masculí, femení) I genere Ésa dir, el genere masculí és més natural que el femení. - (Mayerthaler 1981: 15). En termes mitjans el genere masculí esta codificat amb -0 més sovint que el femení. Exemple especial de 1.2: 1.2.1. >nat (masculí i femení, només femení) /genere Ésa dir, l'ús dels generes masculí i femení és més natural que l'ús de només feme- ní. -L'escala té el format >nat (A+ B, B). -Vegeu la introducció. 2. Concordans;a de la marcació (Andersen 2001) aplicada a la naturalitat: 2.1. >nat tendeix a vincular-se amb un altre >nat 2.2. nat (pronom, un altre sintagma nominal) És a dir, el pronom és més natural que un altre sintagma nominal. -Els pronoms con- formen un conjunt petit; la resta de sintagmes nominals en conformen un de gran. -Ve- geu el punt (f) de la introducció. 1.2. >nat (més freqüent, menys freqüent) / unitat La unitat més freqüent és més natural que la unitat menys freqüent. -Vegeu el punt (e) de la introducció. 2. Concordans;a de la marcació (Andersen 2001) aplicada a la naturalitat: 2.1. >nat tendeix a vincular-se amb un altre >nat 2.2.