Mitja Skubic CDV 804.99-56 Ljubljana 
L'ESTRUCTURACIO DE L'ORACIO COMPOSTA EN EL 
, Tiran! /o Blanc 
1. La llengua de Joanot Martorell en el Tirani !o Blanc exigeix una especial atenci6. Dins l'ambit de les literatures romaniques la novel.la representa una fita ben important en l'expansi6 del Reinaxament italia per Europa1 que tant havia d'influir en una nova consideraci6 del fet artistic. Es impossible no pensar en Boc­caccio com el iniciador de la prosa de grans pretensions literaries. 
No creiem arriscat afirmar que Joanot Martorell fou bon coneixedor de la lite­ratura italiana.2 Un any llarg, el 1454, el passa a Napols. Les reminiscencies italianes en conseqiiencia, i no sols de caire literari, no manquen. Fins al punt de que bona part de l'acci6 de la novel.la es desenvolupara a Sicilia, dins la cort aragonesa de Pa­lerm. La historia del filosof de Calabria (capt. 110), tot i conservar records biblics abundant en l'episodi de l'empresonament i tenir com origen remot un conte de les Mili una nits (recordem el motiu del cavall d'orelles caigudes; del riquissim balaix amb cuc), es tanmateix una reelaboraci6 de la narraci6 tercera del Nove/lino, recull literari italia del segle XIII. 
2. La critica filol6gica ha establert el doble estil en que es presenta la novel.la. No podem dubtar d'aquesta afirmaci6. 3 La diferencia d'estil -d'identificaci6 prou facil per el que pertoca al lexic-, necessita d'unes observacions relatives a l'estructu­raci6 del periode, de l'oraci6 composta. 
L 'autor agraeix al gentil collega Jordi Canals Piilas la traducci6 al catalit i els seus consells pel que fa al tema tractat. 
Toti aixi, no hem d'oblidar la intensa difussi6 de la cultura italiana en epoca d'Alfons Vel Magna­
nim. 
Fem sempre referencia als treballs de Marti de Riquer, en especial de la introducci6 a Tirani to Blanc, 
/Editorial Ariel/, Barcelona 1969, aixi com a Marti de Riquer -Antoni Comas, Historia de la litera­
tura catalana, vol. III, Barcelona 1964. 
De Riquer, Historia, p. 390: -Dos estils s'entrecreuen en la.prosa del Tirani. Per una banda el to so­
lemne, oratori, subjecte als canons de la prosa renaixentista i a la "valenciana prosa". Aci Martorell, i 
potser en major proporci6 Galba, ens apareixen com a seguidors d'una moda literaria, i els parla­
ments, lamentacions, preguntes, respostes, reprensions, conhorts que trobem a tot el llarg de la 
novel.la s6n molt sovint for~ats i eixuts ( ...)Pero aquest estil culte i filigrana!, fins i tot pedant, si es 
vol, no es tan arbitrari ni tan fals com pot semblar a primera vista ( ...) alla on el Tirani to Btanch es­
deve inoblidable i mante uns valors que rep agradosament el lector modem es quan Joanot Martorell, 
bandejada tota ret6rica, fa parlar els seus personatges en un dialeg breu, tallant i familiar. La prosa 
adquireix ales hores un delicios to col.loquial, ple de matisos i de gracia on les expressions casolanes, 
els refranys, els jocs de paraules i les vives exclamacions fan del Tirani la millor novel.la catalana. 

No cal comprobar com l'estructuraci6 del dialeg es diferent de l'emprada en la narraci6. Amb ra6 la natura sap impedir la formaci6 de cadenes de sons excessiva­ment llargues. D'altra banda, hi interve un cert respecte cap l'oient, ja que el parlant no pot correr el rise de presentar-li una massa amorfa. Si aixo es valid per a un dia­leg real, es valid tanmateix per a un dfaleg escrit. 
Ens interessa ara aqui la narraci6 d'en Martorell per a la que no cal exagerar la indubtable influencia italiana de derivaci6 "boccaccesca". Ens es possible establir que l'estructuraci6 del periode en el Tirant pot assolir complexitat, pero ben poques vegades arriba a la complicaci6. Tractarem d'ilustrar el que cal entendre com estil boccaccesc amb un fragment del Decameron III, 3 en el seu original, seguit d'una traducci6 catalana tan sols de pocs decennis anterior al Tirant i, per aquesta ra6, tan important per a la finalitat del nostre treball:4 
Costei adunque d'alto legnaggio veggendosi nata e maritata ad uno artefice lanaiuo­lo, per cio che richissimo era, non potendo lo sdegno dell'animo porre in terra, per lo quale estimava niuno uomo di bassa condizione, quantunque ricchissimo fosse, esser di gentil donna degno, e veggendo lui ancora con tutte le sue ricchezze da niuna altra cosa essere piti avanti che da saper divisare un mescolato o fare ordire una tela o con una fila­trice disputare del filato, propose di non volere de'suoi abbracciamenti in alcuna manie­ra, se non in quanto negare non gli potesse, ma di volere a soddisfazione di se medesima trovare alcuno, il quale piti di cio che il lanaiuolo le paresse che fosse degno. 
Aquesta, donchs, era nada de gran linatge, per ra6 del qual un orne apellat Artiffice Lanavioli /en nota: En lloc de "artesa llaner" /la pres per muller, e, no contrestant que fos molt rich, no podia lo desdeny de la anima sua aportar la terra per 90 com estimava que nengti de baxa condici6, posat que fos lo pus rich que esser posques, no era dichne de aver jentil dona per muller; a veent lo tal que encara, ab tota sa riquesa, de nenguna altra cosa no era pus avani;at ne presat que de saber divisar una tela de seda com se devia hordir, e per semblant de lli, e ab una filetera disputar si era ben filat o mal filat, proposa en si de lunyar-se de sos abrai;aments e en nenguna manera no acostar-se a ell, ans-tant com podia lo y denegava. Mas per voler a sa voluntat satisfer serva trobar manera per aver algti lo qual li paragues que fos pus dichne que Lanaviolo. 
Respecte a !'original italia, la traducci6 catalana s'ens presenta si mesno alleu­gerida; merces sobretot a la puntuaci6, el que equival -pel que fa al nivell de la parla -a pauses en el discurs. · 
3. Nombrosos fragments ens demostren que el periode del Tirant no es d'estructura simple. N'hi hauria prou amb citar com a prova l'inici de la novel.la: 
E per tant com la divina Providencia ha ordenat e li plau que los set planets donen influencia en lo m6n e tenen domini sobre la humana natura, donant-los diverses inclina­cions de pecar e viciosament viure, empero no els ha tolt l'universal Creador lo franc ar­bitre, que si aquell es ben regit les poden, virtuosament vivint, mitigar e veni;re, si usar volen de discreci6, 1; 
Joan Boccaccio, Decameron. Traducci6 catalana publicada segons l'unic manuscrit conegut (any 1492), /Editorial AHR/, Barcelona 1964. 
Com la senyora conegue que prou l'havia espletat, dona-li comiat dient-li que altre dia, com se seria descansat, poria tornar dins en la cambra e poria pendre d'ella tot lo que plasent li fos, 262. 
Si aquestes oracions compostes no tenen ni molt menys !'amplitud de les ora­cions del Decameron, si es cert tanmateix que hi trobem una equivalent construcci6 dels periodes breus que veiem reflectida en el segon dels fragments. Hi ha en el periode oracions subordinades de tot tipus i, a mes a mes, entre elles implicites d'infinitiu, de gerundi i de participi. Es tracta doncs d'un estil proper al de Boccac­cio tot i no presentar excessiu grau de complicaci6; de longitud semblant a la del fragment del Decameron, pero menys complex. Caldra cercar el motiu en el fet de que Martorell descriu els esdeveniments ben sovint sota forma de dialeg, al temps que en l'obra italiana preval la narraci6. Coma conseqtiencia, el nombre de subor­dinades implicites en relaci6 amb el recull novel.lese italia es menor, tot i que les ca­racteristiques lingiiistiques i estilistiques cfassiques, com s6n ara les estructures d'inspiraci6 llatina o elements estilistics "boccaccescs", es presenten al llarg de tot el llibre.5 
Hi trobem l'infinitiu adhuc com part integrant de la classica estructura d'acu­satiu o nominatiu amb infinitiu, tal com podem veure en els exemples segtients: per jo esser paren! de Tiran!, 119; Sobre les tues armes he vist portar habit de donzel/a: mostres, segons lo senyal, esser enamorat d'el/a, 150; Com per la tua trompeta he rebuda una lletra tua en que dius haver-me vist portar sobre les armes habit de don­zel/a ( .. .)Venini a l'efecte del que vul/ dir, dius jo haver desconfit dues voltes lo vo­stre camp ab maldat e traci6, 152. 
S'ha de fer notar que els dos darrers fragments, corresponents als capftols 150 i 152, s6n frases que procedeixen de dues cartes o lletres de batalla -del rei d'Egipte i de Tirant respectivament -, escrites ambdues en un to ple de grandilocuencia (poc importa que el rei insulti en Tirant), fidel a un codi caballeresc i amb el resultat d'una mes gran elaboraci6 estilistica. No ens ha de sorprendre, per tant, un vocabu-
Es uti! transcriure el judici de Parodi, "La cultura e lo stile del Boccaccio" in Poeti antichi e moderni, firenze 1923, p.161: -Lo spirito del Boccaccio fu venato di alessandrinismo fin dalla nascita, e l'amore del peregrino, del lussuoso, delcomplicato, del sovrabbondante si mescolava in lui in indisso­lubile unione col piu puro e schietto realismo, minacciando sempre di trionfare. Sulla sua nuova ani­ma borghese-mercantile di fiorentino un'altra misteriosamente se ne accendeva, di un Ovidio­Apuleio. Apud Migliorini, Storia, della lingua italiana, Firenze 1960, p. 208. 
Ans al contrari, l'estil de Cervantes ha estat jutjat com de mancada complicaci6; cfr. Hatzfeld, 'Don Quijote' als Wortkunstwerk, Leipzig-Berlin 1927, p. 238: -Um uns aber unter Bdccacciostil von vornherein eine Bestimmte Vorstellung machen zu konnen, wollen wir den Begriff einmal vorlau­fig mit dem Worte grob umschreiben, das sich <;tem Italiener mit dem Begriffe Boccacciostil zwangslau­fig verbindet, namlich mit periodare. Die Prosakunst des Periodare wird meistens nur syntaktisch gewiirdigt, als die majestatische Folge von hypotaktischen Satzgebilden, in denen sich Bedingungs-, folgerungs-und Einraumungssatze mit ihrem Hyperbaton und ihren gleichmassig abgezirkelten Satz­langen, Digressionen und Parenthesen ununterbrochen ablosen. Das versteht man im allgemeinen un­ter der klassizistischen Periode, dem dire classico. In ali diesen Dingen ist Cervantes mit seiner Vorlie­be flir die Parataxe und die syntaktische Klarheit in "Don Quijote" entschieden von Boccaccio abge­riickt. -Schwere hypotaktische Satzgebilde nur vereinzelt (Curioso impertinente, Espafiola, /nglesa, Fuerza de la sangre). 
lari mes escollit i si cal mes distingit, aixi com el fet de que l'autor empri formes ver­bals no personals (veurem mes endavant exemples de gerundi). Un to elevat en corre­spondencia amb una adequada selecci6 lingiiistica trobarem tanmateix en els parla­ments d'alguns personatges.6 Aixi el de Tirant, que d'aquesta manera obre el "rao­nament sobre lo matrimoni de la infanta Carmesina": 
La celsitud de vostra excellencia, senyora de totes virtuts complida, me fa estar ad­mirat, per esser vos la mes discreta donzella que jo james haja conegut que vol l'altesa vostra fer proces de pensa a Felip, lo qual (salvant la honor de l'excellencia vostra) no proceeix de justicia ni menys de caritat, per <;:o com Felip es hui u del bells cavallers del mon, 110 
o en "La resposta que Tirant feu al duc de Macedonia": 
Si creeu que per esser antics vostres mals actes, sien fora de la memoria de les gents 
(...) mal creeu, e ja per tolre-us d'haver oir alguna part de vostres gloriosos actes, e de 
representar amila llegea d'aquells, prou clarament se mostra jo haver-vos comportat les 
. coses que cascun jorn vos deixau dir de mi(...) quant per alguns esguards coneixereu v6s 
haver la llengua llaugera ( ...) e per <;:o nomenen a v6s perdedor de batalles, com no sia 
estada sol una batalla vos haver ven9uda, 154. 
D'altra banda hi ha oracions compostes on en lloc d'una possible construcci6 d'infinitiu s'ha escollit una subordinada explicita ..Per exemple, darrera de verbs sentiendi et dicendi o de manament: E Tiran! la suplica que li donas lama, 125; Jo et prec que els vulles posar en altre lloc, 220 i Senyora, nosa/tres parlam d'aquestes gents que dien que han portal los genovesos en ajuda de/s moros, 125; Mana l'Em­perador que tocassen totes les campanes de la ciutat, e tothom anas a l'esglesia de Santa Sofia, 134. 
En el text hi ha tanmateix gerundis i participis. Per causa de la imatge fonica, els de present no es diferencien dels gerundis. Si en la major part dels casos els ge­rundis (o participis de present) mostren un valor relatiu i fan coricordancia amb el subjecte, com en la frase E trobant-se /o virtu6s Comte en edad avanrada de cinquanta-cinc anys, mogut por divinal inspiraci6 proposa de retraure's de les ar­mes, 2, mes significatius s6n els fragments on podem constatar un us absolut: Con­cordes de nostra bata/la, venint al jutge dieu competent, 1,qui sera dit jutge compe­tent? (...) Havent tu de mi /o que desiges, qui et pot assegurar de mos parents et amics tu tornasses dins /o teu camp? (...) A tots es notori, estant vosa/tres ab lot /o vostre poder tenint assejat l'il.lustre duc de Macedonia, jo anf a cercar a vosaltres e us desconff, 152. Totes tres oracions han estat tretes de la resposta de Tirant a la lle­tra de batalla del rei d'Egipte; es a dir, un cop mes ens trobem en presencia d'un estil minimament enlairat. Amb excepci6 de paragrafs d'evident intenci6 literaria, hi ha un us for~a limitat del gerundi: Mo/t fon plasent a Tiran! la venguda de/s ambaixa­dors, mes que no fon al Rei pensant e havent record de les paraules del Mestre de 
Quelcom de semblant fa Cervantes; cfr. les paraules enlairades que Quixot dirigeix a la llunyana Dul­cinea. 
Rodes, (...) Aixfpassejaren per la ciulal prenenl molt plaer la lnfanla com veia ba­nyar la roba d'aquell miserable de Felip, 109; E eslanl en aquesles raons /se. lo filo­sof i lo cavaller/ l'alguazir entra en la pres6 e trague !o cavaller, 110; car treballes d'aparlar de mi la molla amor que el porle, volent tu usar de poder absolul devers mi, 281. El us absolut, es a dir independent de la forma implicita, s'assegura mitjan­cant la falta de concordancia estructural d'ambdues oraciones; amb prou feines po­den respectivament esser considerades subordinada i subordinant o, si mes no, cal dir que foren de debil regim. 
Molt infreqiient es l'us absolut del participi, sempre tingut com caracteristic de l'estil literari: Arribats que foren 7 ab Tirani, no fon poc /o p/aer que pres en llur venguda, 148; Comp!it l'ofici e les banderes posades, e lota la genlfonfora de la es­glesia, 281. 
4. L'estructuraci6 de l'oraci6 composta en el Tirani s'ens presenta de manera foq;a simple, i amb aquesta afirmaci6 volem donar a entendre la relativa raresa de construccions implicites. Es freqiient en canvi la subordinaci6 amb explicites, tot i que de tant en tant ens sorprendra el recurs a la parataxis. Llegim en el capitol 125: 
Elles se levaren. Tirant pres per Jo brac a l'Emperadriu, e Diafebus a la Princesa. Anant per Jo palau veren molts bells edeficis. Com foren a la torre del tresor la Princesa obri les portes per co com ella tenia totes les claus. La torre era tota dins obrada de molt blanc marbre, e historiada de subtil pintura de diverses colors tota la historia de Paris e Viana; e tota la coberta d'or e d'atzur ... 
De tota manera, cal afegir l'observaci6 de que la coordinaci6 pura es molt in­freqiient i, a mes a mes, no sembla pas mai constituir un mitja estilistic. 
5. Arribats a aquest punt, ens conve deixar momentaniament de banda el llen­guatge de la novel.la caballeresca d'en Martorell amb la finalitat d'apropar-nos al llenguatge de les grandes croniques catalanes.8 Certament el llenguatge d'una croni­ca no es el mateix d'una novel.la. Toti aixi, la cronica es sempre una obra literaria que descriu esdeveniments passats. Les croniques catalanes, molt anteriors al Ti­rant, reflecteixen una estructuraci6 del periode molt mes simple que no pas aquest: malta coordinaci6; molt polisindeton, caracteristica que ens recorda l'estil biblic; poca subordinaci6 (o al menys, limitat l'us de les subordinades a l'especificaci6 o a la descripci6). Els esdeveniments es descriuen amb senzillesa per mitja de l'oraci6 coordinada. A titol d'exemple, n'hi haura prou amb la consideraci6 del segiient fragment extret del Libre de/s feyts, cronica del regnat de Jaume cap. 414: 
Entorn a la col.locaci6 estilistica del participi, cfr. Škerlj, Osservazioni sul carattere, dotto o popolare 
che sia, dei costrutti giunto che fu, bello com'e e simili, Atti deli' VIII Congresso internazionale di 
Studi Romanzi, II, Firenze 1969, pp. 423-435. 
Hem consultat Crimica de Jawne !, Cronica de Bernot Desclot, Cronica de Ramon Muntaner, Croni­
ca de Pere el Cerimoni6s. Totes les cites procedeixen de Les quatre f!rans crbniques, /Selecta/, Barce­
lona 1971. 

E enviam sempre un missatge a Petrer que En Jofre havia perdut, e tantost vengren dos dels vells a n6s, e un jueu que hi estava en temps d'En Jofre, e els sarralns no l'havien negun mal feit, e parlam ab ells que retessen Jo castell a n6s, e n6s que el retriem a En Jofre. 
Tanmateix es util apropar-nos a la cronica de Ramon Muntaner (un segle ante­rior al Tirant), d'on escollim un paragraf relatiu a les vespres sicilianes: 
E entre les altres malvestats esdevenc-se un dia, que eren festes, e a Palerm ha una esglesia que es vers Jo pont de!'Almirall, e en les festes de Pasqua ix tota la ciutat de Pa­lerm a perdonarn;a, e majorment les dones de Palerm hi van totes. E aquell dia anaren-hi algunes gentils dones entre les altres, qui eren molt belles dones, e els sarjants franceses ei­xiren defora e trobaren aquelles dones que anaven acompanyades de bons j6vens, llurs parents. E per <;o que a les dones poguessen metre la man on se volguessen en llur perso­na, cercaren los jovens homes si portaven armes, e con veeren que no en portaven dixe­ren que a les dones les havien comanades, e escorcollaren les dones, e per les maneres ells los metien la ma, e les pessigaven, e mitien-los les mans a les mamelles aixi mateix. Aixi que los jovens qui anaven ab les dones, qui veeren a<;:o e velen que batien ab vergues de bou aquells e aquelles qui d'a<;:o s'esquivaven, e cridaren a Deu: -Pare senyor, tanta de superbia, qui la pora soferir? 
par. 43. 
La llengua de les grans croniques catalanes sembla no haver sofert el contacte de la prosa del Trecents italia; l'estil del incipient Renaixament es encara alie al gen ere. 
6. Hem pogut constatar que Martorell no fa mai recurs a una hipotaxis excessi­vament complicada. Amb aix6 no volem pas dir que la hipotaxis no sigui el mitja mes natura! no sols per a la narraci6 d'esdeveniments, sino tambe per a la construc­ci6 de dialegs en estil directe, tot i que l'oraci6 composta es relativament breu. 
El darrer punt que aqui ens interessa analitzar es el de l'estructura de l'oraci6 composta. Totes les gramatiques tracten de l'oraci6 simple, si be no n'hi ha cap que es plantegi problemes pertinents a l'ordre dels seus elements constituents. D'altra banda no s'ha d'insistir en la importancia que te la col.locaci6 dels elements dins d'un sintagma, com es ara la posici6 de l'adjectiu que tant rellevant es per a les llen­gues romaniques. Toti aixi, les gramatiques que estudien l'oraci6 composta catego­ritzen i analitzen les subordinades, pero descuren el probleme de llur col.locaci6 amb respecte a l'oraci6 principal.9 
La dificultat en conseqi.iencia persisteix. Es tractara en pagines segi.ients de veu­re en quina manera Martorell construeix un periode. A grans trets podem dir que l'estructuraci6 del periode respecta exigencies psicologiques o, amb altres paraules, que l'ordre de les diferents subordinades obeeix a la disposici6 mental del parlant. 
Ni Gili Gaya en el Curso Superior de Sintaxis Espanola, ni Badia i Margarit, a Gramdtica catalana tracten en absolut d'aquest punt; tot i dedicar el darrer for<;a espai a les oracions subordinades (pp. 241-284, vol. II, ed. Madrid 1962). 
'"·La subordinada ocupa el lloc, dins el periode, exigit i condicionat per l'enunciandum que equival al contingut que el parlant vol expressar. 
Dins de l'estructuraci6 del periode hi ha unes constants, justificades per l'espe­cial disposici6 psicologica del parlant. Aixi, entre les completives, ens adonem que una objectiva segueix a la subordinant. Es poden comparar els anteriors fragments citats del capitol 220, amb els segiients: Com los moros saberen que /o Rei s'era par­tit de la ciutat de Londres, seguiren-lo fins que saberen que s'era recollit dins la ciu­tat de Varoic, 5; E l'Emperador li dix que callas e que no digues que ell fos allf, 220. 
Una subordinada subjecte segueix a la subordinant, com per exemple: Comtes­sa, a mi par que v6s me donau bon consell, 5; Qui d6na consell -dix Plaerdemavida­for<;at es que hi pose del seu, 229; Gran gloria es per a mi que les mies mans hagen usat de noveli ofici, 281. Les subordinades subjectives que precedeixen a la subordi­nant s6n una minoria. En el capitol 229 trobem encare: Eno sabeu v6s que moltes voltes s'esdeve que qui mat consell creu no pot esser que alguna volta no li'n vinga dane deshonor. 
Naturalment una subordinada relativa es col.loca darrera la principal; es nor­mal que segueixi la subordinant amb un antecedent al que fa referencia la relativa, sigui aquesta especificativa o explicativa: Los moros, feni aquella via, combateren un castell e prengueren-lo, qui es nomenava Alimburg, qui era a dues llegiies on estava lo Rei, 5; Com Tirani hague oi'da l'ambaixada pensa en la promesafe quefet havien, 349. 
Molt mes complicada s'ens presenta l'ordre de les subordinades adverbials. Com a norma general, precedeixen a la principal o a la subordinant les subordinades que en certa manera preparen, condicionen o impedeixen la realitzaci6 de l'acci6 principal, obe que la precedeixen en la cadena temporal. Precedeixen aleshores a la subordinant logicament les temporals: Com se'n fon anat, Plaerdemavida estava tan tribulada que mes nopodia, 281; Com la missajon dita, totes les banderesjoren posades, 281; aixi com les condicionals i les concessives: E sija tingues ceptre real, o de l'/mperi grec jo jos senyora e de les mies entramenes Carmesina jos eixida, bese jo a qui la donara per mul/er, 229; E per quant sou ma senyora natura/, qui seria ve­nir contra la fidelitat, quinsevulla sagrament que jo haja fet, no val res, 215 . 
.Quan ben contrariament la condici6 continguda dins la subordinada no es una condici6 veritable, la realitzaci6 de la qual es presentada com indispensable per a la realitzaci6 de l'acci6 espressada amb verb de la subordinant, si no es ima condici6 generica com es ara una reflexi6 personal afegida al que s'ha dit amb anterioritat, observarem .que condicionals i concessives segueixen la respectiva subordinant: 
Empero no els ha tolt l'universal Creador /o /rane arbitre, que si aquell es ben regit les poden /inclinacions de pecar /, virtuosament vivint, mitigar e vem;re, si usar vo­len de discreci6, 1; Jerusalem, on tot cristia deu anar, sili es possible, 2; Efeta la de­liberaci6, en la nit manifesta a la Comtessa, mul/er sua, la sua breu partida, la qual ho pres ab molta impaciencia, per be quefos molt virtuosa e discreta, 2; E certament qualsevulla dona o donzel/a qui en tal so la mireu vos parra molt l/eja per gentil que sia, 231. 
En totes aquestes citacions la subordinada sembla poc lligada a la subordinant; d'altra banda, menys que una condici6 es perceptible un matfs d'eventualitat, com es ara si, eventualment, usar volen . .. 
Segueixen a la principal totes les consecutives, totes les finals, totes les modals. Una ordenaci6 mes que natural ja que s6n expressi6 d'una consequencia, troben ori­gen en un altra situaci6, i una modal ha de fer referencia a un fet expressat amb an­terioritat. Aixf trobem: E tant mostra lo dit Rei amar-la, que no la volguejames ca­sar en sa vida, 229; Tirani estava alienat, que no poguepar/ar per la vista de tan sin­gular dama, 229; Plaerdemavida (...) posa roba dessus perque neguna de les altres no ho vessen. (...)tiparalo siti que venia en dret que Tirani lapodia molt ben veu­re, 231; A lmenys feu-me gracia que jo vaja ab vos perque us puga servir, 3; E havia­-hi una gran caixa ab un forat que hi havien fet perque pogues, alendar, 231. 
Algunes vegades a l'expresi6 de conseqiiencia s'hi afegeix el matis de finalitat, d'on deriva l'us del subjuntiu. Certes subordinades s6n decididament finals, tot i que no hi ha un limit ben exacte; les dues idees, de conseqiiencia i de finalitat, tenen un mateix denominador: una realitzaci6 virtual i posterior a l'acci6 o situaci6 ex­pressada amb la subordinant. 
Aix6 tambe es aplicable a les modals, que presenten la manera de realitzaci6 de la principal, de vegades un terme de comparaci6 amb aquesta.Es logic, per tant, que una subordinada modal segueixi a una subordinant: No vulles tu /reil Jer aixf com feu aquell rei de Proenra que tenfa una molt bellfssimafilla, 229; lafeminil condici6 promptament no pogue resistir que no demostras esser molt agreujada, 2. lgual or­denaci6 trobem dins un grup especial de modals: les introdui:des amb la conjunci6 "que" de valor generic: Ell ana-hi de continent e troba'l que es vestia, 229. El valor real de la subordinada es quasi be el de una coordinada. Un cas semblant presenten les aparentment causals, on l'ordenaci6 darrera de la pretesa subordinant assegura un valor conclusiu: Que els /gats/ vulles posar en altra lloc, que no me lleixen dor­mir, 220. Es evident que la subordinada, formalment subordinada, no expresa la causa de l'acci6 continguda dins el verb de la subordinant. Per norma general, les causals (infreqiients en realitat a la novel.la), precedeixen la principal: Per ro com tant de temps vos he tengut en los meus braros, e mama! haveu de la mia llet, line desig de cercarvos honors e delits, 215. 
7. Le llengua del Tirant pel que fa a l'estructura de l'oraci6 composta es col.lo­ca a mig carni entre el Decameron i El Quixot, i sens dubte mes proper al darrer. Si les croniques catalanes s6n alienes a la influencia literaria italiana, la llengua del Ti­ran! demostra tenir com a model la prosa italiana. Cal pero subrattlar que aquesta influencia es manifesta amb forc;a en paragrafs d'evident intenci6 estetica, de nom­bre limitat, abundosos tanmateix de reminiscencies sintactiques de derivaci6 llatina (subordinaci6 implicita, tis de participis, gerundis, infinitius). Pel que fa a la resta, la construcci6 de periode es ben diferent de la que es possible trobar en el Decame­ron: molt dialeg, molt estil directe i narraci6 inmediata. L'estructuraci6 del periode sembla condicionada per les exigencies psicologiques: les subordinades que prepa­ren, condicionen, expressen la causa o cronologicament precedeixen els esdeveni­ments expressats en les oracions principals, situant-se davant d'aquestes; excepci6 feta dels casos en que afegeixen tan sols una condici6 de realitzaci6 eventual que for­malment enllacen amb la subordinant. 
Ben al contrari, les subordinades que determinen l'oraci6 principal o un ele­ment d'aquesta -relatives especifiques i explicatives -, es col.loquen darrera d'ella. Tanmateix pel que fa a les subordinades que expressen una finalitat o una conseqiiencia -a vegades adhuc aquestes amb un matis de finalitat -, obe que de­limiten la manera en que ha estat realitzada l'acci6 de l'oraci6 principal. Segueixen tambe al darrera les subordinades comparatives, doncs presenten l'element compa­ratiu a la subordinant. Per ultim, els periodes que admeten una doble col.locaci6 de la subordinada -situaci6 analoga, tot i que no identica a la del sintagma sustantiu­-adjectiu -proporcionen a la subordinada situada davant la subordinant un matis d'enllac; mes intim; i a la que segueix darrera, una independencia sintactica i seman­tica. 
Povzetek 
ZGRADBA POVEDI V KATALONSKEM VITEŠKEM ROMANU Tirant lo Blanc 
Najpomembnejše delo zgodnje katalonske književnosti, viteški roman Tirant to Blanc kaže v svojem jeziku neko dvojnost, vidno tudi v zgradbi povedi. Avtor, Joanot Martorell z ene strani posnema izdelani in zapleteni stil italijanskega trečentista Boccaccia (dolge in zapletene periode, obilje odvisnikov z ne­osebnimi glagolskimi oblikami), z druge pa je gradnja povedi dokaj enostavna. V nasprotju z Dekamero­nom ima namreč katalonski roman veliko dogajanja povedanega v premem govoru; ta pa je enostavnejši. 
V zgradbi povedi je mogoče ugotoviti nekaj stalnic: časovni, vzročni, pogojni in dopustni odvisniki stojijo pred glavnim stavkom, saj ga nekako uvajajo; objektni, primerjalni, zlasti pa prilastkovi in posle­dični pa mu sledijo. Nekateri odvisniki dopuščajo obe stavi in tako postane stava odvisnika stilistično sredstvo: tista pred glavnim stavkom kaže tesnejšo povezanost med obema elementoma povedi.