J ordi Canals i Piñas 
Trieste, Italia 
Presentamos la traducción catalana inédita de un fragmento de la novela de Ivan 
Cankar, HiSa Marije pomoenice (1904). El lector esloveno, suficientemente familiarizado 
con la figura y la obra de Ivan Cankar (1876-1918), no precisará ulterior introqucción. No 
así el lector ibérico sobre el que pesa la desatención del mercado editorial peninsular hacia 
las literaturas eslavas minoritarias, y muy especialmente hacia la literatura eslovena. 
La primera edición de HiSa Marije Pomocnice [La casa de María Auxiliadora] fue 
piedra de escándalo en la provinciana y burguesa sociedad eslovena a principios de siglo. La 
novela, que es una áspera descripción de la sección c\e enfermedades infecciosas del 
hospital infantil de Viena, delata la influencia del simbolismo francés y del decadentismo 
italiano. Hemos escogido el episodio que a nuestro parecer mejor puede ser leído una vez 
desgajado de su contexto. La moraleja del fragmento es transparente: Carucar logra sugerir 
el destino de quien no se conforma con su prisión; o, mejor dicho, de quien a la seguridad de 
la cárcel prefiere la libertad de la muerte. 
Con respecto a la traducción baste decir que hemos trata do de ajustarnos con la mayor 
fidelidad posible al original esloveno que ha regido en todo momento nuestra tarea. Sólo 
una vez terminado el primer borrador lo confrontamos con la traducción al italiano de 
Marija Pirjevec (Pordenone, 1983), que desgraciadamente nos sirvió más para disentir de 
sus soluciones que para corregir las imperfecciones de nuestro trabajo. Los errores de 
traducción han de ser imputadas a quien firma estas líneas; el mérito de la corrección final 
del texto en catalán a Salvador Pujo! i Argudo. 
IvanCanlcar: 
L' ANARQUISTA [ Fi del capítol 4] 
L'hivern s'apropava, elles l'escoltaven al vespre picar a la finestra. Fora, els arbres 
havien ja perdut la fulla. El sol escalfava poc, lluia com si fos dins d'aigua freda, allí ences en 
l'ample riu lent on comen<sava a amagar-se sota el gel lluent. 
Pero allí dins no hi havia hivern, ni fred, ni tramuntana. L' hivern havia arribat com el 
Nen Jesus, cruid i benevol. Arriba com el fill de Déu i com la Germana Cecilia, que havia 
enllestit el pessebre i somreia, ulls somrients plens de bells secrets. 
La Germana Cecilia havia vingut al matí ben d'hora, amagant quelcom de bellugadís 
entre les mans. 
125 
Noies, mireu! 
S'ajupí, abrí les mans i allo salta aterra: desmanegat, feixuc, obscur. 
Elles, tates rialleres, van comen~ar a fer xivarri. 
Un pardal! Un pardal! 
El pardal no feia cas de res ni de ningú. Era encara molt jove, no podria encara 
espicassar i caldria donar-li de menjar al bec. Era tot esbullat i lleig; la cua encara no li havia 
crescut i el plomall li penjava cap avall, descurat i desmanegat com un abric remullat. El bec 
era molt ample, els ulls amb prou feines es veien. Feia saltirons, com si volgués caure amb el 
cap, i feia soroll ambles potes com si portés espardenyes. Totes eren al seu voltant, pero ell 
va aconseguir deslliurar-se'n i de cop i volta -tap, tap- era ja sota el llit. 
On l'ha &obat, Germana Cecília? 
Es gelava al jard~· havia caigut del 'arbre perque encara no és pro u gran per volar, el pobre! 
Feia xivarri sota el llit, on havia ensopegat amb una espardenya o qui sap que. I va 
apareixer de sobte a l'altra banda: tap, tap ... 
La Germana Cecilia es va girar i, com era tan obscur i ma!iciós sota aquell abric 
remullat, va somriure. 
Anarquista! 
I !'anarquista no es va domesticar, no Ji agradaven les habitacions maques, blanques i 
escalfades. No li agradaven tampoc les moixaines. Van voler donar-li menjar. MalCi el va 
portar amb ella al llit, per tal d'escalfar-lo. No va voler ni menjar ni escalfar-se. Amb prou 
feines Ma!Ci va adonar-se'n i ja havia caigut aparatosament aterra i tap, tap ... 
Que et passa, pardal? va preguntar Ma!ci contrariada; estava empipada, perque no Ji 
feia cas· i perque no li agradaven les seves moixaines. 
No saps donar-li menjar! Ji deia Lojzka i li anava al darrera per l'habitació; ell feia 
saltirons arreu i la defugia; Lojzka n'estava ben tipa. 
Qui ens ha portat aquest animal bm.t? Si no li agrada estar acf dins, que vagi a morir de 
fred! 
L'anarquista cercava, només Déu sap que; cercava pels racons, havia ja recorregut 
l'habitació en totes direccions; si descansava es retirava a l'obscuritat i llavors semblaven lluir 
els dos ulls tossuts i rebels. 
126 
Volien tomar-lila llíbertat, pero la Germana Cecilia ho va impedir. Ja busca les molles 
de sota la taul.a; quina necessitat hi ha que es geli? 
El pardal es va apropar a Lojzka; li va donar una empenta amb lama i elles van riure 
quan va caure, tot balancejant-se i fent saltirons. Va arribar sota Ja finestra, yva comengar a 
mirar cap amunt i a fer saltirons. Les ales eren dolentes, i per molt que s'esforc;ava queia 
darrera cada temptativa; era capag d'aixecar-se quasi a dos pams de terra, pero no ambava 
ni tan sols al marge del llit més baix. Saltava sense descans devant la finestra, tot J'ample que 
era; saltava aquí, més enlla, pero no trobava cap Jloc més baix. 
Rezika va tenir Jlastirna, el va aixecar fins l'ampit. I de seguit va donar un salt, va topar 
amb el cap contra el vidre, amb el cos petit i maldestre. L'impacte el va tirar enrera, caient a 
l'ampit de la finestra. Es va aixecar a J'instant, va anar per J'ampit més Jluny, va saltar i una 
vegada més va topar-hi. I novament va rebotar, novament va caure aterra i es va aixecar a 
J'instant. Es va deturar al centre de J'ampit i va mirar cap enfora: allí hi havia el cel, hi havia 
les cases obscures, la petita capgada d'un arbre nu. I J'anarquista es va oblidar de l'irnpacte 
que l'havia tirat a terra, porque allí hi havia el cel i hi havia les cases negres i hi havia els 
arbres nus i tot era tan a prop ... 
Una vegada més es va sentir un cap sord i novament va caure. Va valer aixecar-se de 
pressa, pero les potes no el sostenien, es va incorporar com va poder i va anar més enlla per 
l'ampit. No veia que era el que l'havia tirat cap enrera; només va veure aixo: que fara hi 
havia el cel, i fara hi havia els arbres. I es va repetir el cap sord, sense fi, coro si danés un cap 
de puny contra la finestra. 
Pero vés-te'n! Au, vés-te'n! Salta! Salta! Hop!. 
Lojzka somreia amb malícia, tates eren al voltant i miraven com saltava i queia. 
Vés-te'n. si no t'agrada casa nostra! Salta, anarquista! 
Va topar i ambles potes enlaire va caure aterra, com un cabdell pesat i negre. 
Ésmort! 
Tates miraven, pero cap no es va commoure. El pardal es va agitar, va maure les potes 
groguenques, es va aixecar. 
He4 pardal! -va encendre's d'ira Ja petita Lojzka- És com si Jos de fusta. 
Tan aviat com es va aixecar, va fer novament un salt en Ja direcció de Ja finestra, pero 
amb prou feinés d'un pam d' algada, queia més feixugament, ja més amb el pit i amb el cap 
que no pas ambles potes. Pero no es cansava, semblava veure amb claredat que el salt seria 
a Ja fi prou alt per poder volar cap enfora, on hi havia el ce! i on hi havia els arbres. Ja no es 
va sentir més la seva veu, no hi havia ningú amb qui parlar, enfadar-se, o demanar-li res. 
127 
I saltava incessantement, corria per la finestra, saltava i queia. 
Pero quan va mirar cap allá dalt, davant els seus ulls tot es va enfosquir, va desapareixer 
el cel, van desapareixer els arbres, la nit de les obscures construccions es va estendre i 
estendre fins que ho va cobrir tot. 
Amb prou feines va saltar encara un dit; pero vet ací que ja no hi havia res més, ni tan 
sois la fmestra ... 
Ja no es van fixar més en ell, el llum era ja ences, es preparaven per anar a dormir. Va 
deixar de caure, ja no feia més soroll ambles potes. L'anarquista es va amagar, només Déu 
sapa on. Res més no s'agitava. Van dormir-se ... 
Quan l' endema Lojzka va valer posar-se les espardenyes, es va espantar i va fer un crit. 
Un cabdell negre va caure de l' espardenya, on s'havia amagat molt endins. 
Va empenyer aquella materia ambla cama, !'anarquista li feia basques. Les ungles 
estaven enrotllades d'una manera estranya, encorbades; el cap era tot ell una ferida, amb 
prou feines es reconeixia on hi havia els ulls i on el bec, tot era sagnant i escabellat. 
Amb !'escombra el van fer fara, cap al passadís. 
Va morir així, sense deixar rera seu ni tristesa ni record. 
128